Pas a Pas: BAUMA DE LES ROCASSES

Fitxa

Ruta de senderisme: Circular
Itinerari: Bauma de les Rocasses - Merlès
Distància: 8.4 Km
Durada: 5 Hores.
Dificultat: Fàcil, amb calma
Nens: Si
Data de realització: 3 Abril 2022

Track de la Ruta

Itinerari i Crònica

Accés

Des de Manresa.

Per la C16 en direcció Andorra/Berga agafar la sortida 73 cap a Navàs, incorporar-se a la carretera de Viver/BV-4235, a la rotonda prendre la segona sortida i continuar pel Pg. Pla de l'Alzineta, passades dues rotondes continuar per la carretera BV-4401 direcció Prats de Lluçanès, girar a l'esquerra a l'alçada del Km.13, girar a lesquerra i continuar uns 170 m.

Des de Berga.

Per la C16 direcció Barcelona/Manresa agafar la sortida 90 direcció Prats de Lluçanès/Olvan, incorporar-se a la C-62 al Km. 10,4 girar a la dreta, continuar per la carretera BV-4406 fins a Santa Maria de Merlès a la entrada del poble girar a l'esquerra, continuar per pista asfaltada uns 4,3 km, girar a la dreta i incorporar-se a la carretera BV-4401, a 3.8 Km. girar a la dreta i continuar uns 170 m.

Com arribar-hi Google Maps

Descripció de la ruta

No gaire lluny de Berga comarca del Berguedà, al municipi de Santa Maria de Merlès al nord de Barcelona, hi ha una balma de grans dimensions just a tocar el barranc de Vilaró, una balma coneguda des de temps remots pel nom de Bauma de les Rocasses.

Iniciem la sortida a Sant Pau de Pinós, i continuem per pista fins a la majestuosa masia de Guaita de Pregones, a partir d'aquí seguim un sender que s'endinsa al bosc i va baixant fins al barranc del Vilaró, on ens immergim en una sotalada on hi ha la bauma. Es tracta d'una gran balma on la caiguda de les aigües del torrent de Vilaró han format una gran columna de pedra tosca que parcialment està recoberta de concrecions calcàries.

Visitada la bauma i deixant enrere el torrent de Vilaró seguim per un sender que s'endinsa al bosc i mor en una pista. En aquest tram travessem un rec, no baixava aigua, però ens adonem que a la part dreta l'erosió del aigua ha format una petita balma, ens desviem del camí i ens apropem a visitar-la, també es poden contemplar formacions calcàries. Seguim el camí que ens acosta a la masia del Vilar.

A partir d'aquí continuem per pista fins a Ginebret, on es troba l'església Mare de Déu de Ginebret i es poden contemplar bones vistes de l'Alt Berguedà i també de Montserrat.

Seguin la pista des d'aquí asfaltada, anirem pujant suaument passant pels masos del Puig, l'Anglada i Cal Miquel.

Per acabar ens apropem al punt més alt de la zona el Serrat de Camprodon.

Inici de la ruta

Ens arribem fins a Sant Pau de Pinós, aparquem el cotxe davant del cementiri. Ineiciem la ruta visitant el nucli, del que havia estat un petit poble.

Sant Pau de Pinós

Sant Pau de Pinós era un petit poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Està situat sobre una petita serralada, al cim de la serra de Pinós, a 789 metres d'altitud, als límits entre el Bages i el Berguedà. Queda envoltat de les valls de Gaià, Merlès i Relat, a l'esquerra de la riera de Merlès.

L'esglesia un edifici d'origen romànic del segle XI, conserva encara alguns elements de la seva primera construcció. Ha estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle XVII (la porta d'entrada, el campanar de planta quadrada, etc.). L'estructura de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions modernes, el cementiri, una casa adosada i al costat també hi ha les antigues escoles. Entre els elements que conserva de la seva estructura romànica cal remarcar l'absis semicircular amb una finestra adovellada, llisa i molt rudimentària. L'aparell de l'absis i dels fragments de nau conservats és de carreus grossos, ben treballats i col·locats ordenadament a contrapunt en filades força regulars.

Pocs metres més endavant passat el Pla de Pinós prenem una desviació a mà dreta, i entrem en un camí de pista que marxa en direcció sud-oest, el camí porta a la Guaita de Pregones, el seguim planejant i en lleugera baixada fins a trobar una desviació.

Continuem per la dreta fins arribar a Pregones.

La Guaita de Pregones

La Guaita de Pregones és una masia d'origen medieval, i es troba documentada des de l'any 1187. L'edifici actual fou bastit al segle XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval. L'any 1979 la masia fou restaurada per el seu propietari.

La masia i destaca una torre de planta quadrada que possiblement correspon a la part més antiga de l'edifici, coberta a quatre vessants.

Adossada a la torre fou bastida la masia de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana.

A la façana principal s'obre un porxo d'arcs de mig punt a la planta baixa i galeries als altres dos pisos.

Passem per darrere de Pregones, uns metres més endavant trobem un corriol que avança per dins del bosc.

Entrada primer corriol

Seguim baixant, creuem la pista.

Sortim davant mateix del Barranc de Vilaró, però no el creuem ens desviem a l'esquerra, seguim per la pista uns seixanta metres.

Baixada a la balma

Ens fixem en un caminet que baixa a la dreta. El camí s'immergeig en un enfony dins d'un bosc espès fins arribar al fons del torrent, on i trobem la bauma de les Rocasses.

Bauma de les Rocasses

Magnífica balma on l'aigua del torrent de Vilaró s'esmuny per tots els seus racons.

Es tracta d'una gran bauma amb unes mesures màximes de cent metres d'amplada, quinze metres de fons i uns set metres d'alçada.

El sostre està format per una llosa plana, en algun punt al mig del sostre i raja una petita font.

La caiguda de les aigües del torrent de Vilaró han format a la balma una gran columna de pedra tosca, i podem apreciar petites formacions calcàries al costat de multitud de degotalls.

Un cop visitada la balma tornem enrere pel mateix camí. Ens desviem a l'esquerra i creuem el torrent per damunt.

Entrada segon corriol

Seguim la pista, a un centenar de metres prenem un corriol a l'esquerra, el corriol planeja per sobre del torrent, des d'aquí podem contemplar la bauma.

Aquest camí desemboca a una pista, uns metres abans d'arribar travessem un rec, no baixa aigua, però ens adonem que a la part dreta hi ha una bonica bauma, els efectes de l'aigua han esculpit la pedra i també si poden apreciar formacions calcàries.

Entrada a pista

Pugem uns do-cents metres ara sempre per pista i de bon fer.

Deixem de banda l'accés a la masia El Vilar, continuem pel camí de la dreta just passada la masia.

A partir d'ara anirem caminant per la pista iniciant el camí de tornada. Des dels Camps del Vilar en un dia clar com avui es poden apreciar bones vistes de Montserrat.

El camí es va suavitzant fins a arribar a una gran masia Ginebret, i molt a prop, l'ermita romànica de la Mare de Déu de Ginebret. És un lloc aixecat sobre la riera de Merlès i s'hi poden contemplar bones vistes de l'alt Berguedà.

Ginebret

Es tracta d'una masia segle XVIII de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant.

Mare de Déu de Ginebret

Tambe anomenada Santa Maria de Pinós. La seva existència es manifesta en un llegat testamentari de l'any 1169. Al segle XIV apareix sovint esmentada com un santuari depenent de Sant Pau de Pinós.

Església d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals. Un absis semicircular obert vers llevant està cobert amb quart d'esfera i presenta una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions cegues separades en grups de tres per bandes llombardes. Al mig de l'absis, hi ha una petita finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt de petites dovelles; aquesta és l'única ornamentació de tot el conjunt, ja que les parets i els murs de l'edifici són completament llisos. A ponent s'aixecà el campanar quadrat molt massís i reformat, així com la porta d'entrada que, situada a migjorn, resta avui tapiada. La porta actual és a ponent, on hi ha un porxo posterior.

Tram pista asfaltada

De Ginebret a Sant Pau de Pinós la pista és asfaltada, planeja a estones però sobretot puja. Passem per l'esplèndida masia del Puig, a continuació per l'Anglada, on hi ha un establiment de turisme rural, i més endavant per Cal Miquel, una explotació agrícola i ramadera.

El Puig

El Puig es troba documentada el 1380 formant part de la batllia de Pinós del monestir de Lluçà. És probablement una edificació bastida entre els segles XVII i XVIII i ampliada amb un cos de galeries a principis del segle XIX.

Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i diverses estructures adossades al voltant, especialment al costat sud on formen un pati tancat davant l'edifici.

L'Anglada

L'Anglada es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Pau de Pinós sota el nom de mas Anglada. L'edifici actual fou bastit probablement al segle XIX amb ampliacions i reformes posteriors.

Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i reformes amb maó.

A uns metres de l'extrem sud-est de la casa hi ha l'antic paller de la masia que s'ha reconstruït i habilitat per habitatge de turisme rural.

Cal Miquel

Cal Miquel data del segle XVIII. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, cantonades diferenciades i algunes parts amb ampliacions d'obra.

A la façana sud i est hi ha diverses estructures d'ús agropecuari, Cal Miquel és una antiga masoveria on es dediquen a l'explotació agrícola i ramadera.