Pas a Pas: Ruta del Carrilet "de Cal Rosal a la Presa de la Baells"

Fitxa

Ruta de senderisme: Circular
Itinerari: Ruta del Carrilet i Entorn
Distància: 14,26 km
Durada: 4,46 Hores.
Dificultat: Fàcil amb calma
Nens: Sí.
Data de realització: 15 Novembre 2016

Track de la Ruta

Itinerari i Crònica

Accés

L’inici de la ruta comença a Cal Rosal (Berguedà). Per la C16 (Eix del Llobregat). Direcció nord, sortida 92. Direcció sud, sortida 95.

Com arribar-hi Google Maps

Descripció de la ruta

Petita caminada per la via verda del Llobregat entre la Cal Rosal i l'embassament de la Baells, que discorre pel traçat de l'antic carrilet que anava de Manresa a Guardiola de Berguedà entre els anys 1860 i 1973.

L'antic carrilet, es tractava d'un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda "no passava dels 30 km per hora" nascut per satisfer l'intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX.

L'itinerari va resseguint el curs del riu Llobregat per un fantàstic entorn natural de frondosos boscos i vegetació de ribera, que a la vegada ens permet apropar-nos a les seves aigües en molts moments. La ruta es complementa amb la visita a dues històriques construccions del Berguedà, com són l'impressionant pont gòtic de Pedret i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Assegurem una bona passejada.

Sortida

S'inicia l'itinerari prenent la pista de terra, l'antic pas del carrilet, que es dirigeix cap al Nort vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret.

Just començar el trajecte a l'altre banda del riu hi ha l’antiga la Fàbrica Tèxtil, que va arribar a tenir 2000 treballadors als anys seixanta de la passada centúria repartits entre les seccions de filatura, teixit. tint i acabats. Coneguda pels berguedans com a la Fàbrica del Riu, va romandre oberta entre els anys 1858 i 1991 i acollí una de les colònies tèxtils més grans, pròsperes i emblemàtiques del país.

Més endavant, si troben les ruïnes de l’antic Carrer Ensanche o “Xauxa” anomenent aixi per els veins de Cal Rosal, els pisos els habitaven els treballadors de la fàbrica.

Continuem vora el riu i creuem la C-16 per sota d'un gran viaducte.

Més enllà s'observa a l'esquerra, també a l'altra banda del riu, l'antic Canal Industrial de Berga. Aquesta conducció, construïda entre 1885 i 1900, subministrava energia elèctrica a d'altres colònies tèxtils instal·lades al llarg del curs descendent del Llobregat, que al segle XIX fou considerat el riu més productiu del món per l'intens aprofitament industrial que se'n feia.

Es deixa una pista a la dreta amb el pas barrat i es continua avançant. Es deixa enrere, a l'altre cantó del riu, la fàbrica de Carburos Metálicos.

Se segueix per un tram ombrívol i emboscat fins a travessar la primera mina, i després d'uns 260 metres s'entra en un altre túnel anomenat Mina Llarga avui en dia il·luminat, és el més extens dels tres que creuarem.

Es continua endavant per un tram molt boscós i humit i es creua un petit pont dissimulat per la vegetació.

Es travessa el Llobregat per l'antic Pont del Carrilet, i tot seguit es passa per l'últim túnel de l'itinerari anomenat Mina de la Peirota, a l'entrada hi ha la Font dels Pescadors.

Es prossegueix ara per la riba esquerra del Llobregat. Es deixa a mà esquerra una pista que remunta i s'endinsa al bosc i es continua tot recte planejant pel costat del riu. Es tenen bones vistes al Nort dels rasos de Peguera i la Figuerassa.

Després de deixar un trencall a la dreta que baixa a una esplanada vora el riu, passem pel costat del Refugi de Pescadors i més endavant el Pont Gòtic de Pedret que el deixarem per la tornada.

L'itinerari continua aigües amunt, deixant el pont de Pedret a la dreta, pel camí terrer senyalitzat amb un rètol cap a la Font de la Vaca, que voreja el Llobregat per l'esquerra.

A uns 500 metres prenem un sender a mà dreta que es dirigeix cap al riu i passat la Passarel-la dels Pescadors s'arriba a les restes de l'antic Pont del Carrilet, avui esfondrat.

Es segueix el sender, per enganxar de nou el caminet que voreja el riu, aquesta vegada, al marge dret del riu, l’antic caminet del carrilet.

Seguint pel caminet, podrem veure flora pre-pirenaica i fins i tot, uns bons boix grèbols, que ens acompanyaran durant tot el camí.

En poca estona arribem a la Font de la Vaca, on segon diuen, el maquinista parava el tren, per refrescar-se.

Continuem pel camí, on ja s'ha perdut tota pista de l'antic traçat amb el gruix de la vegetació, fins que arribem als peus de la Presa de la Baells, on permet gaudir d’una bona i propera vista de la presa.

Tornada

Desfem camí cap al Pont de Pedret (segles XII i XIII) que travessem amb unes boniques vistes del riu,

Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir. Consta de quatre arcs (inicialment en tenia cinc) de mides desiguals; l’arc central és apuntat i els altres, més petits i de mig punt, rebaixats. És un interessant exemplar de pont gòtic, que facilitava, en el seu temps, les comunicacions entre la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret amb el sector de Sant Miquel de les Canals i el Puigarbessós.

Agafem pel camí de les escales situat a mà esquerra, per pujar a Sant Quirze de Pedret.

És un edifici bastit entre el segles IX i X, amb aportacions de l’època romànica. És un exemple singular de l’arquitectura pre-romànica conservada a Catalunya, amb l’interès afegit de que l’església va conservar un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot el Principat i, fins i tot, del patrimoni artístic europeu. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels Rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs.

Baixem ara per la pista fins al Pont del Pedret i ens desviem cap a l'esquerra seguin el camí paral-lel al Riu Llobregat direcció sud, en aquest tram es troben les restes de l'antic Molí de Paloana “Pràcticament enrunat”.

Anant guanyant alçada es gaudeix d’unes bones vistes sobre el riu Llobregat. Anem avançant i creuem el Torrent de Guimbàs, ens endinsem a l’obaga lloc fresc i agradable per caminar quant el sol “apreta”, superats uns quants metres de desnivell el camí s’acaba en una pista forestal.