.jpg)
Fitxa
Itinerari: Gorgs de la Riera de Mergançol
Distància: 8.5 Km
Durada: 4:10 Hores.
Dificultat: Fàcil, amb calma
Nens: Si
Data de realització: 4 Septembre 2020
Itinerari i Crònica
Accés
Per accedir a Borredà des de Berga direcció a Ripoll, cal prendre l'autovia C-16 (Eix del Llobregat) en direcció nord cap al túnel del Cadí, just després del primer túnel trencar a la dreta per la carretera C-26. Ens dirigim a la població de Borredà i just a la sortida veurem l'indicador direcció "Sant Jaume de Frontanyà" on hi ha una petita esplanada per deixar el cotxe.
Descripció de la ruta
No gaire lluny de Berga comarca del Berguedà, al nord de Barcelona es troba el poble de Borredà. En el terme municipal i desembocant al pantà de la Baells en lloc de fer-ho al Llobregat, hi passa la Riera de Mergançol.
La Riera de Mergançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'esèn pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre,
La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd.
Pel camí gaudim d'un seguit de gorgs i precioses cases de temps ja passats en forma de Masos (el Mas Sobirà, el de Mas Campalans Cal Blau i La Solana) amb molins hidràulics per moldre el gra. Mitjançant l'embassament i el seu corresponent canal portavent l´aigua i per tant, l´energia que feia funcionar el molí.
El nostre itinerari comença i acaba a l'inici de la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, i ens porta a descobrir el riu Mergançol, els seus entorns forestals i muntanyosos tot seguint camins propers al riu.
L'única dificultat consisteix en les vegades que cal creuar la riera per punts on no hi ha ponts ni pedres, per la qual cosa cal estar disposat a mullar-se els peus o bé portar calçat impermeable de senderisme.
Sortida
Comencem la ruta dirigint-nos al Gorg del Salt, des de l'estacionament seguir uns 140 mts. per la carretera en direcció a Ripoll. A continuació creuarem la carretera i un cop a la part dreta trobem un indicador que ens assenyala el caminet que baixa fins al Gorg. "Nosaltres no hem pogut baixar-hi, el camí estava tallat a causa d'una esllavissada”.
Gorg del Salt
El gorg del Salt és el primer gorg que ens trovem a la ruta i és el més espectacular de tota la riera de Mergançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg.
Uns 250 metres més endavant agafem una pista encimentada que ens porta fins a sota Can Sol. La pista ens dirigeix cap a un corriol que travessa una petita riera i ja ens situa paral·lels a la riera de Mergançol.
A partir d'aquí ja no deixem el el curs d'l'aigua, arribem al segon gorg.
Gorg de la Ribera
Un petit gorg amb la seva resclosa, en una zona molt bonica del riu just a sota del poble de Borredà.
El camí discorre paral·lel al riu i en molts cassos cal travessar-lo per passeres que cada vegada són més inestables, en molts casos ens podem mullar una mica els peus.
Creuem tres vegades la riera i arribem al Molí del Subirà.
Molí del Sobirà
Bassa de la Dama o Gorg de Canet
Continuem!!
Uns 60 metres més endavant es pot contemplar la vista d'aquest magnífic salt.
Font de la Llosada
Rep el nom degut a que hi havia moltes lloses pels voltants.
A la font hi ha un sender que dú a la carretera. Nosaltres hem decidit tornar a pujar i acabar el camí per dalt.
així doncs acabem, encarar-nos de nou al lloc de sortida.
Resum
El Molí fariner de Sobirà és una construcció del s. XVIII que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La teulada, amb teula, llata i bigues de fusta, té un important voladís que aixopluga la balconada del primer pis i de les golfes. Al sector de llevant i de ponent l'edifici té adossada les pallisses, cobertes amb teulades d'una sola vessant. Les finestres del primer pis i les golfes tenen llindes de fusta mentre que la porta, situada al bell mig de la façana, i les finestres de la planta baixa, tenen llindes de pedra.
Les moles del molí de Sobirà porten gravades la data 1886, el farinal la de 1922 i l'escairador és del 1929. Va funcionar fins a mitjans s. XX
Un Mas molt bonic que encara mostra la sortida d'aigua de quan feia la funció de molí, aprofitant la força hidràulica de la riera.
Des del Molí del Sobirà continuem el camí, fem una corba cap a la dreta, i a uns 190 metres trobem el tercer gorg.
Gorg del Collonut
Es tracta d'un petit gorg d'uns 4x4 metres amb la seva resclosa i amb un salt d'aigua artificial mig derruït construït pel molí del Sobirà.
Creuem la riera per quarta vegada i ens dirigim al Molí de Campalans.
Molí de Campalans
Tot i que el molí ja existia des de la baixa edat mitjana, l'actual edifici és una construcció del s. XVIII que segueix l'esquema tradicional de la masia d'estructura clàssica i de petites dimensions. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Al sector de llevant hi ha una pallissa coberta amb el ràfec de la teulada i al costat de migdia un altre pallissa, més moderna i oberta, coberta amb teulat gairebé pla.
El molí conserva la resclosa i bona part del rec, així com les moles i l'escairador.
A l'exterior de l'edifici hi ha tres moles. Els últims moliners del molí de Campalans foren la família Cervera Vilarrasa que també feien de masovers (1958)
A uns 200 metres més endavant just on el camí creua el riu per cinquena vegada, trobem aquest bonic gorg amb la seva resclosa i salt d'aigua.
Gorg de l'Enclusa
Ès el quart gorg que hi ha a la ruta té una bona caiguda d'aigua, la resclosa és com una paret en mig del riu ja que està construida en un llloc molt ample i per tant té una llargada significativa, també es veu el rec que portava l'aigua al molí.
Seguim el camí creuant la riera per sisena vegada i a uns 240 metres més endavant arribem al Gorg del Tell.
Gorg del Tell o de Matamala
És el cinquè, un gorg petit pero de gran bellesa degut a que l'aigua vaixa per sobre la roca molt esculpida, aqui trevessarem la riera per setena vegada i ens endinsem dins d'un bosc molt frondos i abundant.
A mesura que anem avançant podrem observar una paret de roca gran on es veuen força bé els estrats de sediments.
Des del Gorg del Tell, caminem uns 120 metres fins arrivar al gorg del Canet.
És el sisè de la ruta, un gorg de mida mitja amb una bonica caiguda d'aigua sobre les roques, sense arribar a ser un salt d'aigua, igual com passa amb el gorg del Tell.
Des d'aqui visualitzem una petita cascada, travessem a l'altre costat de la riera i ens acostem a veure-la.
A partir d'aquí fins arribar a la fageda dels desitjos uns 650 metres creuarem cinc vegades més la riera, enmig d'aquest tram just a la nostra dreta i en direcció nord, passem pel costat d'un setè gorg en aquest cas no en sabem el nom.
El gorg te una bonica caiguda d'aigua sobre una gran roca de forma escalonada, sense arribar a ser un salt d'aigua.
Ens endinsem a la fageda dels desitjos un fantastic camí de faig, una imatge preciosa que canvia completament l'aspecte del bosc on estàvem. Passem pel costat de la font de les Mosqueres.
Des de la font a uns 150 metres, trobem una intersecció, girem a l'esquerra, cap un caminet que baixa avall directament cap a una petita riera afluent del riu Mergançol "Rec de les Nou Fonts". Seguim aquest camí i creuem la riera de Mergançol per ultima vegada,
La riera l'hem creuat catorze cops remullant-nos els peus en alguna que altra ocasió, ho hem disfrutat molt.
A partir d'aquí continuem fins a trobar una nova intersecció girem a l'esquerra, aquí és el punt on iniciem el retorn cap a Borredà. A uns 100 metres trobem la masia privada de Cal Blau.
El camí de tornada a partir d'aquí, segueix les torres elèctriques, i si bé és planer, és molt més solellat que el corriol d'anada.
Ens trobem de cop i volta amb un gran slat i un gorg formidable.
Gorg dels Desitjos
És el vuitè i últim gorg que hem vist, és un dels gorgs més coneguts de la riera Mergançol, no per la seva grandària, però si per la seva bellesa, amb un salt d'aigua força ample que baixa per entre les roques.
Passat aquest tram el sender passa a ser un camí que seguirem una bona estona fins arribar a un desviament a l'esquerra on trobem un pal de fusta que indica Campanals. A partir d'aquí el camí va fent planer fins arribar al Camìng de Campalans.
Creuem el càmping i ens dirigim cap a la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, ens desviem cap a l'esquerra i caminem uns 70 metres per carretera, agafem el desviament que ens du al mas La Solana.
La Solana
És una Masia de planta gairebé quadrada, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i sota coberta, conserva les obertures originals; les obres de restauració i d'adaptació del vell edifici han ampliat la casa amb la construcció de dos porxos i una balconada.
La masia és una construcció de finals del s. XVIII o començaments del s. XIX. L'any 1842 era propietat de Josep Eres.
Des d'aquí continuem per el camí que hi ha just a l'esquerra de la casa i s'endinsa al bosc, seguim uns 300 metres i ens desviem a l'esquerra, continuem fins a trobar un revolt molt pronunciat a la dreta.
Més endavant tornem a trovar un revolt que ens desviarà a l'esquerra, continuem rectes uns 190 metres per visualitzar el camí que baixa a la Font de la Llosada.
Consisteix en un mur de pedra mig arrebossat i adossat al marge de la muntanya, amb una aixeta de polsador collada a mitja alçada que regula la sortida de l'aigua. A la part baixa hi ha una lleixa de ferro per deixar les garrafes mentre s'omplen, curiosament amb barana. L'aixeta està un xic dissimulada per una protecció i al seu damunt hi ha una planxa treballada d'acer inoxidable amb el nom de la font i la data d'una de les restauracions, juliol de 1969.
A la dreta de la font disposem d'un banc i una taula de pedra on poder fer un mos. Uns metres més avall de la font, al costat del camí que baixa a buscar la riera, hi ha un llarg banc amb respatller amb una altra taula, tot de pedra.
Sembla ser que es va construir a principis del segle XX. L'última intervenció va ser l'estiu de 2015, quan es va netejar i adequar l'entorn i també es van arranjar els camins d'accés.
Presentació Diapositives
Perfil i Estadístiques
Punts més significatius, interessants i conflictius de la ruta
Distància: 8.5 Km. Àrea: 0.6 Quilòmetres quadrats.
Hora
Temps transcorregut: 4:09:50 h Temps en moviment: 2:48:20 h Temps aturat: 1:21:30 h
Temps transcorregut: 4:09:50 h Temps en moviment: 2:48:20 h Temps aturat: 1:21:30 h
Alçada
Inici: 823.7 m. Màxima: 896.83 m. Mínima: 800.54 m.
Inici: 823.7 m. Màxima: 896.83 m. Mínima: 800.54 m.
Desn. de pujada acumulat: 136.56 m.
Desn. de baixada acumulat: 124.01m.
Desn. de baixada acumulat: 124.01m.
Mapa
Cartografia: Catllaràs, Editorial Alpina (1:25.000)
Ruta a Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada